Afix o seqüència d'afixos flexius que s'uneixen al radical del mot en la declinació i la conjugació. En català, -s és la desinència del plural. [...]

Mitjançant testimonis. Prova testimonial. Document en què es testifica alguna cosa. Molt minoritari. L'exhibició de pel·lícules en català als cinemes és encara testimonial.  [...]

En fonèt., que s'articula amb prominència dels llavis, que adquireixen forma arrodonida com a articulació secundària. Vocal labialitzada. El català no té vocals anteriors labialitzades. En mallorquí la vocal neutra és més tancada i labialitzada que en [...]

Cosa en què per evolució s'ha transformat una cosa. El mot fet és el prolongament del mot llatí factum. El català és un prolongament del llatí vulgar. [...]

Que serveix per a distingir, que marca o expressa distinció. El caràcter distintiu d'una espècie. Senyal distintiu. L'ègida és el distintiu de la deessa Pal·les. En ling., que té un valor funcional. La sonoritat és un tret distintiu del sistema fonològic [...]

Escriure o dir en un llenguatge (allò que ha estat escrit o dit en un altre). Traduir Plató en català. Traduir del francès al rus. Esguards que traduïen admirablement els sentiments de les seves ànimes. Tenir com a conseqüència manifesta. L'augment de l [...]

Fer exercicis vocals sense dir les notes, sinó emprant una vocal. Articular correctament els sons fònics d'un text per facilitar-ne la comprensió. Convertir (una consonant) en una vocal. Una consonant, esdevenir vocal. La segona b del llatí bibere es vocalitza i origina el [...]

Disposar segons una certa configuració. Ildefons Cerdà va contribuir d'una manera decisiva a configurar la Barcelona actual. La personalitat humana es configura a partir de les experiències viscudes. Constituir 2 1. Els dialectes que configuren el català occidental són [...]

d'una il·lustre naixença. És francès de naixença, però català d'adopció. Moment, indret, en què una cosa comença. [...]

. Llenca cosida a la vora d'alguna roba. En dret català, aprovació feta pel senyor d'un feu o pels contractants, al peu d'una escriptura pública o contracte. ferma de dret Garantia que donaven les parts pledejants d'acatar i complir la resolució que caigués en el judici.  [...]